Per què recomanen els fisioterapeutes les aixelles en determinats casos?

Com comprendre el paper dels dispositius d'assistència a la mobilitat en fisioteràpia

En el camp de la fisioteràpia i la rehabilitació, triar l'ajuda de mobilitat adequada pot tenir un impacte significatiu en el procés de recuperació del pacient. Entre diversos dispositius d'assistència a la mobilitat, les canyes de les axilles han mantingut la seva posició com una eina de confiança recomanada per fisioterapeutes de tot el món. Aquestes ajudes tradicionals, també conegudes com a crosses axil·lars, continuen jugant un paper fonamental en el suport als pacients durant el seu procés de curació.

Tot i que han aparegut alternatives modernes com ara les crosses de braç i els patinets de genoll, els fisioterapeutes sovint recomanen les canyes de les axilles en casos concrets. La raó darrere d'aquestes recomanacions prové d'una comprensió profunda de les necessitats dels pacients, els patrons de recuperació i els avantatges únics que ofereixen les crosses axil·lars en determinades situacions.

Beneficis principals de les crosses axil·lars en rehabilitació

Distribució i suport de pes superiors

Una de les principals raons per les quals els fisioterapeutes recomanen les muletes de sota braç és la seva excel·lent capacitat de distribució del pes. El disseny permet un millor suport del pes corporal a través del tronc superior, especialment beneficiós per als pacients que no poden suportar pes a les extremitats inferiors. La gran superfície de contacte sota els braços ajuda a distribuir la pressió de manera més uniforme, reduint l'esforç en qualsevol punt de contacte concret.

El disseny vertical de les muletes de sota braç proporciona estabilitat, que molts pacients troben reconfortant, especialment durant les fases inicials de recuperació. Aquesta estabilitat incrementada pot ajudar a prevenir caigudes i fomentar la confiança en la mobilitat, fonamental per a una rehabilitació exitosa.

Opció econòmica i àmpliament disponible

Des d'un punt de vista pràctic, les crosses axil·lars representen una de les solucions de mobilitat més econòmiques disponibles. La seva àmplia disponibilitat i cost relativament baix fan que siguin una opció accessible per a molts pacients, independentment de la seva situació financera. Aquesta accessibilitat garanteix que els pacients puguin obtenir amb facilitat el suport que necessiten sense endarrerir el procés de recuperació.

A més, el disseny senzill de les crosses axil·lars vol dir que requereixen un manteniment mínim i són molt duradores, oferint un suport fiable durant tot el període de recuperació.

Condició mèdiques específiques indicades per a les crosses axil·lars

Lèsions i cirurgies de les extremitats inferiors

Els fisioterapeutes habitualment recomanen les crosses axil·lars per als pacients que es recuperen de lèsions o cirurgies de les extremitats inferiors. Aquestes poden incloure fractures, esquinçades o condicions postoperatòries en què cal limitar o eliminar la càrrega de pes. El disseny de les crosses axil·lars permet als pacients descarregar completament la cama afectada mantenint la mobilitat.

L'estabilitat que ofereixen les crosses axil·lars és especialment valuosa durant la fase aguda de recuperació, quan els pacients estan aprenent a desplaçar-se amb una capacitat reduïda de suportar pes. Aquest suport ajuda a prevenir patrons de compensació que podrien portar a complicacions secundàries.

Limitacions temporals de mobilitat

Per als pacients que experimenten dificultats temporals de mobilitat, les crosses axil·lars sovint resulten ser la solució ideal. Aquestes situacions poden incloure la recuperació de lesions esportives, discapacitats temporals o períodes de recuperació postquirúrgica. La corba d'aprenentatge relativament ràpida associada a les crosses axil·lars les fa especialment adequades per a un ús temporal.

Els fisioterapeutes reconeixen que els ajudes temporals per a la mobilitat haurien de ser efectius i fàcils d'assimilar, fet que converteix les crosses axil·lars en una excel·lent opció per als pacients que necessiten suport durant un període definit.

Ús correcte i consideracions de seguretat

Col·locació i ajust correctes

Els fisioterapeutes recomanen que es posin bé les canyes de les axilles. La part superior de la muleta s'ha de situar aproximadament a dos polzades per sota de l'axilla quan el pacient està dret. Aquesta separació evita la compressió dels nervis i vasos sanguinis a la regió axil·lar, assegurant un suport òptim.

Les màquines han de ser ajustades de manera que els codons estiguin lleugerament dobles a uns 15-30 graus quan es mantinguin les màquines. Aquesta posició promou la mecànica corporal adequada i redueix el risc de tensió en la part superior del cos.

Formació i desenvolupament tècnic

L'ús reeixit de les canyes de les axilles requereix una formació i un desenvolupament adequat de la tècnica. Els fisioterapeutes treballen en estreta col·laboració amb els pacients per assegurar-se que entenen la manera correcta d'utilitzar aquestes ajudes de mobilitat. Això inclou ensenyar-los a caminar correctament, a pujar les escales de forma segura i a mantenir l'equilibri durant les activitats diàries.

L'avaluació i l'ajust regulars de la tècnica ajuden a prevenir problemes habituals com la compressió nerviosa o l'esforç a l'espatlla, garantint que els pacients puguin utilitzar les seves crosses de manera segura i efectiva durant tot el període de recuperació.

Seguiment del Progrés i Ajust del Suport

Avaluació Regular del Progrés del Pacient

Els fisioterapeutes avaluïen contínuament el progrés dels seus pacients quan utilitzen crosses. Aquesta avaluació contínua ajuda a determinar quan són adequades les modificacions del nivell de suport i garanteix que l'ajuda per a la mobilitat segueixi complint la seva funció de manera efectiva. El seguiment regular també permet identificar a temps qualsevol problema o complicació que pugui sorgir.

A mesura que els pacients guanyen força i confiança, els fisioterapeutes poden ajustar l'estratègia de suport, possiblement passant a utilitzar altres ajudes per a la mobilitat o reduint la dependència de les crosses.

Planificació Progressiva de Transició

La planificació de la transició progressiva cap a deixar de fer servir les crosses de sota l'aixella és un aspecte important del procés de rehabilitació. Els fisioterapeutes treballen amb els pacients per desenvolupar línies temporals i estratègies adequades per reduir la dependència de les crosses a mesura que la curació avança. Això pot implicar augmentar gradualment la càrrega de pes o incorporar altres dispositius de suport com a passos intermedis.

El procés de transició es vigila amb molta atenció per garantir la seguretat del pacient i prevenir retrocessos en la recuperació. L'èxit en aquesta fase depèn sovint de la comunicació clara entre el fisioterapeuta i el pacient respecte als avenços i la preparació per al canvi.

Preguntes freqüents

Durant quant de temps hauré de fer servir les crosses de sota l'aixilla?

La durada de l'ús de les crosses de sota l'aixilla varia segons la teva condició específica i el progrés de la recuperació. Alguns pacients potser en necessiten només unes setmanes, mentre que d'altres potser les necessiten durant uns quants mesos. El teu fisioterapeuta avaluarà regularment el teu progrés i ajustarà la línia temporal en conseqüència.

Poden causar danys nerviosos les crosses de sota l'aixella?

Quan es fan servir correctament, les crosses de sota l'aixella no haurien de causar danys nerviosos. Tanmateix, una utilització incorrecta, com recolzar tot el pes del cos sobre els coixins axil·lars, pot provocar una compressió dels nervis. Per aquest motiu, és essencial que les crosses tinguin una mida adequada i que es rebi formació tècnica per part d'un fisioterapeuta.

Quines alternatives hi ha disponibles si les crosses de sota l'aixella no són adequades?

Hi ha diverses alternatives, incloent-hi les crosses de braç, els patinets de genoll, els caminadors i les bastons. El fisioterapeuta recomanarà l'opció més adequada segons la condició específica, els nivells de força, les capacitats d'equilibri i les metes generals de rehabilitació.